Prohens i Galmés han de respondre amb propostes al clam de les més de 70.000 persones del 26J

El GOB i Terraferida demanen al Govern i al Consell un compromís immediat per aplicar mesures concretes davant els límits ambientals i socials que Mallorca ja ha superat

El GOB i Terraferida varen sol·licitar, just després de la manifestació del passat 26 de juliol, reunions urgents amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i amb el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. L’objectiu és traslladar-los el mandat expressat per les més de 70.000 persones que varen omplir de manera pacífica i exemplar els carrers de Palma i reclamar que les institucions assumeixin la seva responsabilitat impulsant mesures reals i concretes davant la massificació, la turistificació i la pèrdua de qualitat de vida que pateix Mallorca.

Pocs dies abans de la manifestació, les dues entitats varen presentar els deu principals motius que justificaven la convocatòria del 26J. Avui recuperam i ampliam cinc d’aquelles demandes perquè depenen directament de decisions que el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca poden adoptar de manera immediata. Són cinc primeres mesures que permetrien començar a revertir la situació que viu Mallorca. 

1. Posar fi al lloguer turístic i recuperar l’habitatge per a l’ús residencial a preus assequibles. És imprescindible declarar tota Mallorca com a zona de mercat residencial tensionat i desplegar una actuació decidida contra el lloguer turístic il·legal, amb més recursos d’inspecció i una tramitació més àgil dels expedients sancionadors. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una reducció progressiva de l’oferta de lloguer turístic fins a prohibir-lo en totes les seves modalitats. A més de la reducció progressiva de places mitjançant la no renovació i l’extinció de les llicències, el Consell de Mallorca hauria d’estudiar mecanismes de compra de places de la borsa de places turístiques o de compensació dels drets associats que permetessin accelerar la recuperació d’habitatges per a ús residencial.

2. Aturar la urbanització del sòl rústic. Cal prohibir noves edificacions residencials en sòl rústic i decretar una moratòria immediata a la construcció de noves piscines. Aquestes infraestructures s’han convertit en un element clau de l’expansió del lloguer turístic d’alt estànding i acceleren la transformació del territori.

3. Posar fi a les polítiques de desprotecció del territori. És necessari derogar les normes que, sota l’etiqueta de la simplificació administrativa, han servit per desmantellar garanties ambientals i afavorir la urbanització del territori. La Llei Òmnibus és només un exemple d’un conjunt de reformes legislatives que han reduït les garanties ambientals i han facilitat la desprotecció del territori.

4. Menys carreteres i més transport públic. Cal paralitzar les noves obres previstes al Pla de Carreteres i apostar decididament per un model de mobilitat més sostenible. Per fer-ho, proposen establir un nombre màxim de vehicles que poden circular per Mallorca, reforçar de manera decidida el transport públic amb l’impuls del tren de Llevant i del tren d’Alcúdia, l’increment de les freqüències ferroviàries, la millora de la xarxa d’autobusos i la recuperació i extensió dels carrils bus-VAO. Així mateix, demanen renunciar a la negociació d’un nou Conveni de Carreteres i substituir-lo per un Conveni de Mobilitat Sostenible amb l’Estat que prioritzi el finançament del transport públic i la xarxa ferroviària per damunt de l’ampliació de la xarxa viària destinada al vehicle privat.

5. Garantir la seguretat climàtica respectant els límits ecològics. És imprescindible impulsar una estratègia integral d’adaptació i mitigació del canvi climàtic que protegeixi tant la ciutadania com el territori. Per una banda, demanen reforçar la infraestructura verda dels municipis amb la creació de noves zones verdes, l’ampliació dels espais públics arbrats i el desplegament d’una xarxa de refugis climàtics que prepari pobles i ciutats davant episodis de calor cada vegada més extrems. Per l’altra, reclamen una transició energètica real basada en la instal·lació prioritària de panells fotovoltaics en espais segellats, industrials i degradats, preservant el sòl rústic agrari i forestal, les àrees d’alt valor ambiental i els espais verds de la seva conversió en centrals fotovoltaiques. Tot plegat exigeix una ordenació territorial rigorosa del desplegament de les energies renovables que garanteixi la seguretat climàtica sense superar els límits ecològics de Mallorca.

Aquestes cinc mesures, desplegables amb caràcter immediat, juntament amb altres propostes plantejades pel GOB i Terraferida, permetrien començar a reduir la pressió urbanística i turística que avui suporta Mallorca i protegir efectivament el territori. Són mesures possibles, concretes i que depenen de la voluntat política de les institucions de les Illes Balears.  

Les més de 70.000 persones que ens vàrem manifestar el passat 26 de juliol esperam una resposta ràpida dels governants que estigui a l’altura del compromís i de l’exemplaritat demostrats per la ciutadania durant la mobilització de «Mallorca al límit».