Mestres mallorquins d'ahir i d'avui, amb Joan Roig en el marc del XLVI Encontre de Compositors

Concert de Piano a càrrec de Joan Roig, que gira entorn dels compositors mallorquins entre el segle XIX i el XXI, amb tres estrenes absolutes de Laura Pons, Xavier Gelabert i Joan Serra. Un recorregut que neix de la redescoberta de la pròpia història musical fins al moment més contemporani. Una doble unió que cobra tot el sentit a la Fundació ACA, que du 46 edicions ininterrompudes d’Encontre de Compositors. I que, a través de les catorze nits Bielenques, va posar en valor i reivindicar compositors mallorquins.

Dissabte, 22 de novembre, a les 19 hores, a la Sala del Piano de la Fundació Musical ACA. Búger

Joan Roig és professor de piano i un gran coneixedor de l’obra pianista de les Illes Balears dels darrers tres segles. Compta amb nombrosos enregistraments discogràfics, dels quals destaquen: “Sempre viva” d’Antoni Martorell; Unió de Músics. “Arrels” de Bernat Julià; ONA Digital. “Obres per a piano” d’Antoni Martorell; Unió de Músics. “Obres per a piano” de Bernat Julià; Unió de Músics. “Freqüències” de Josep Prohens; Unió de Músics. “Amalgama” de Josep Prohens; ONA Digital. “Música pianística Balear”; col·laboració per a Unió de Músics. “Tonades i Arrels” de David León i Bernat Julià.

MARXA PONTIFICAL (Miquel Tortell)

Una de les obres per a tecla més importants d’aquest compositor. De llenguatge clàssic i senzill representa el paradigma d’una estètica musical molt emprada a l’època en què la intenció melòdica juga un paper rellevant. Per la seva condició sacerdotal, una gran part part de la seva obra és de caràcter religiós on destaca per la seva unitat estilística.

IDILIO (Miquel Capllonch)

Obra escrita a Pollença ja en els darrers anys de la seva vida que representa amb tota claredat el gran compositor romàntic que era. Basada en una bellíssima melodia, alterna les intervencions en tessitures diverses i dues harmonitzacions ben contrastants que fan d’aquesta obra un exemple evocador i emotiu.

ROSETÓN (Joan Maria Thomàs)

Rosetón” és una obra de grans dimensions formada per 12 parts. Escrita originalment per Harmònium o orgue representa tot l’univers estètic i tècnic del compositor.

MORT DE MARE (Antoni Matheu)

Aquesta obra de vanguarda pertany al cicle “Visions tristes”, que va escriure en circumstàncies personals molt penoses. El títol de l’obra ja suggereix un exemple de forta càrrega emocional juntament amb un llenguatge radical basat en l’atonalitat.

LLEBEIG (Antoni Martorell)

Si consideram a Martorell un dels màxims exponents del nacionalisme musical de les instruït que abans. Balears, bé podem afirmar que aquesta obra, escrita expressament per a piano, és una de les més belles i importants del seu opus.

HOMENATGE AL VERDET DE LES AIXETES I TAMBÉ A LES ARNES DE L’ARMARI I HOMENATGE A CAP COSA  (Xavier Carbonell)

Aquestes dues obres breus pertanyen al seu cicle “7 Homenatges per a piano” i, com els títols suggereixen, representen totes aquestes circumstàncies particulars de la vida, la vida senzilla i inspirada. L’ambigüitat rítmica, juntament amb la manipulació i alteració de les cèl·lules rítmiques dins un conjunt infinit, i la introspecció emocional, fan d’aquestes dues petites obres un clar exemple de l’univers creatiu del compositor clarament manifestat.

SENTIMENTS MODALS (Josep Prohens)

Molt en la línia i perfil estètic del compositor, bé podem afirmar que aquesta obra és un fidel reflex de tota una època compositiva de l’autor basada en mostrar amb pocs compassos tota l’herència acadèmica rebuda i posteriorment reconstruïda.

SONATA (Bartomeu Artigues)

Obra important que integra un conjunt de sonates escrites fa pocs anys. Amb una clara disposició formal hi destaquen dos elements ben diferenciats: un element tímbric en què el compositor ens proposa un flux constant de petits dissenys i llargues sonoritats i un altre rítmic després caracteritzat per la repetició quasi bé obsessiva de les notes amb ritmes rics i originals.

RUBATO (Laura Pons)

Obra breu, escrita dins l’entorn acadèmic. La jove compositora menorquina utilitza la tècnica del sistema de potencials el resultat del qual és un conjunt de fórmules rítmiques diverses aplicades a tot l’espai sonor del piano, tant tímbric com dinàmic, i una seqüència melòdica a una sola veu.

MALAK MAJHUL O ÀNGEL DESCONEGUT (Joan Serra)

Els qui rescataren una nina de pocs mesos entre les runes d’un edifici a Gaza, l’anomenaren Majhul (en àrab: desconeguda) ja que no trobaren cap familiar ni conegut supervivent a la zona. A l’hospital, la doctora que l’adoptà, va trobar que era un Malak, que vol dir àngel.

MAN OF SORROWS O L’HOME DELS DOLORS (Xavier Gelabert)

És una imatge devocional icònica que mostra Jesucrist, generalment nu per sobre la cintura, amb les ferides de la seva Passió destacades a les mans i als coxtats, sovint coronat d'espines i de vegades assistit pels àngels, que es va desenvolupar a Europa, especialment al nord, a partir del segle XIII.