Comiat als morts pel covid-19 i aquells per l'estat d'alarma: Benvingudes i benvinguts a aquest acte, on l’ajuntament de Manacor ha volgut posar-se a devora totes aquestes famílies que heu perdut un dels vostres éssers estimats i que per motius de l’estat de l’alarma no vos heu pogut acomiadar d’ells així com haguesiu volgut.

De ben segur que a principi d’any, cap de nosaltres hagués imaginat mai que viuriem un esdeveniment que casi casi, només era factible a un pel·lícula de ciència ficció. Una crisis global que ens ha afectat a tots, i que no entén de nacionalitats, ètnies, conviccions o patrimonis.

Inclus en aquests moments, resulta difícil esbrinar el dia que aqueixa pandèmia esdevingui un record del passat, pero aixi i tot, esper que aquesta crisi ens ajudi a cambiar la nostra mirada sobre algunes les qüestions que son les que realment importen.

La pèrdua d’un familiar, és llei de vida i un glop dolorós pel qual tots hem de pasar, però l'arribada de la pandèmia del coronavirus ha fet un tomb a la reacció adaptativa normal davant aquesta situació: ha canviat radicalment el “dol” com el coneixem fins ara.

Ni comiats, ni besos, ni abraçades… ni mans esteses, les estrictes mesures de seguretat sanitaries, és per això que l’ajuntament ha cregut més que necessari, crear un espai espiritual per tal de que pugueu tenir l’oportunitat de poder dir un adeu especial al vostres difunts.

Esper que poc a poc, aqueixa tristesa que ara teniu, vagui desapareixent i quedi només a la vostre memòria els millors moments i els bons records que gordau dels vostres estimats familiars. En nom meu i de l’ajuntament de Manacor vos feim arribar un forta abraçada que esperam vos pugui confortar.

Voldria donar les gracies als musics que avui ens acompanyen, Miquel Angel Aguilo al chelo i Kepa Artetxe al violi, i com no, a totes les persones treballadores de l’aera del cementiri per la seva sensibilitat sempre, sempre en temps dificils.

Abans de deixar que el rector digui unes oracions voldria acomiadar me, no amb un poema com pot ser seria una manera tradicional, sino aprofitant la meva naturalesa musical, i fer-ho amb un tros de la lletra d’una cançó.

Se lo que hi ha en els teus ulls només amb una mirada.

Se que estas cansada i cansat de caminar i caminar, girant sempre al mateix lloc.

Se que les finestres se poden obrir, canviar l’aire depen nomes de tu.

I t'ajudarà, val la pena que ho facis un cop mes.

Es moment de llevar-se les pors, treurer-les defora.

Es moment de pintarse la cara de color esperança

temptar al futur… amb el cor…

Per el Regidor del Cementeri Carles Grimalt.